El prestigiós director de cinema Jimmy Bottomface està rodant un anunci de televisió per una coneguda marca francesa de formatges, amb Sherlock Holmes i l’inseparable Watson com a protagonistes.
Holmes i Watson són a la secció de formatges d’un supermercat qualsevol. Watson s’acosta a Holmes i, mentre li mostra les dues marques de formatge que porta a la mà, li pregunta:
-Senyor Holmes, quin dels dos agafo?
-Aaa...l’Emmental, estimat Watson.
-Talleu!! No, no i no!! Jo no t’he demanat una A neutra. T’he demanat una E neutra.- Crida Bottomface.
-Però...què...? Si sonen igual, vostè no pot saber si he pronunciat una A o una E neutra. Jo estava pensant en una E i així ho he pronunciat.
-Mentida, has posat massa èmfasi en l’obertura de la boca i t’ha sortit una A. Tornem-hi. Clequeta! I recorda, has de pronunciar una E!
-Escena 1! Presa 2!
Watson s’acosta a Sherlock Holmes amb els dos tipus de formatge:
-Quin dels dos prefereix, senyor?
-Talleu!! Maleït Watson! Sou una colla d’ineptes!- remuga Bottomface- No has de dir “Quin dels dos prefereix?”. Has de dir “Senyor Holmes, quin dels dos agafo?”.
-Vostè perdoni, però és que hi volia posar un toc personal i, sincerament, no trobo que quedi tant malament un “quin dels dos prefereix?”. És més, diría que fins i tot té el mateix sentit que “quin dels dos agafo?”- replica Watson.
-Ara li surt la vena d’actor... Que potser et pago perquè posis “tocs personals” a l’anunci?
-No, senyor, però sempre m’he considerat un bon orador i...
-Watson, calli i deixi’l fer.- salta Holmes.
-Us vaig contractar per fer aquest anunci, més que res per l’originalitat de la vostra roba. Ah, i perquè li devia un favor al vostre representant. No perquè fossiu bons actors. De fet, no sou més que dos personatges de novel·la; a vosaltres us posen les paraules a la boca.
-Sí, això feia Sir Arthur...- suspira Holmes.
-Bé, doncs, si ho tenim tot ben entès, tornem a la feina que es fa tard i no vull gravar de nit. Clequeta!
-Escena 1! Presa 3!
Watson s’acosta a Sherlock Holmes i li diu, tot apropant-li les dues marques de formatges:
-Senyor Holmes, quin dels dos agafo?
-Mmm... l’Emmental, estimat Watson.
-Prou!! Talleu!! Inútils, més que inútils!! Els agafo per les seves frases més típiques i me les diuen malament... Ja m’han près prou el pèl aquests dos pallassos. Que algú aparti de la meva vista aquest parell d’aficionats. Fora! Fora d’aquí! No us vull tornar a veure mai més!!- el senyor Bottomface els fa fora tot empaitant-los pels passadissos de l’estudi.
-Watson, en moments com aquest desitjaria que Moriarty tornés.- comenta Holmes mentre continua corrent.
Holmes i Watson pugen al primer taxi que troben:
-Al 221b de Baker Street, siusplau.
-Ara què farem senyor?
-Truqui a Scotland Yard i digui’ls que tornem.
Watson agafa el telèfon mòbil i marca el número de la centraleta:
-Sí, sóc en Watson, em podeu posar amb el senyor Duckwalk?- s’espera un moment- Senyor Duckwalk? Sí, hola, sóc el Dr. Watson, que si volen tornem a estar al seu servei...Ah, però...Com?...Sí, bé...D’acord, moltes gràcies. – es dirigeix a Sherlock Holmes- Males notícies, Holmes. Les nostres places estan ocupades...per un sol home. Es veu que és més barat, és més espectacular i ven més que nosaltres. Ja se sap que en l’era del marketing...
-I de qui es tracta, si es pot saber? El coneixem?
-Es tracta d’un exagent de l’Mi6, el servei secret de Sa Majestat la Reina d’Anglaterra. Un tal Bond...James Bond.
-Ah! Ja el conec. El gran seductor. La nineta dels ulls d’en Duckwalk. No crec que ningú hagi comès més assessinats en nom de la reina que ell. Una partida d’escacs, Watson?
-Perquè no?
Una estona més tard, Watson es gira cap a Holmes:
-Sap què penso, Sherlock?
-Què, Watson?
-Eeei! Crec que no l’hi he receptat aquesta dosi de cocaïna...!
-No s’hi capfiqui, Watson, al cap i a la fi una dosi més al dia no em farà mal. Continuï, què em volia dir?
-Ah, sí, ja me n’oblidava. Ha sentit parlar d’una sèrie nova que es diu CSI? El que penso és que hauríem de trobar un cas nou per investigar i vendre els drets a la productora d’aquesta sèrie.
-Però vostè ha vist tot l’arsenal que tenen aquesta gent a l’hora d’investigar? D’on traurem nosaltres totes aquestes eines tant sofisticades?
-No es preocupi per això. Ho farem a l’antiga. Segur que no s’hi podran resistir.
-No, si volen fer una sèrie de riure, però no una sèrie de detectius seriosa.
-No estem fets pels temps que corren...vol menjar alguna cosa?
-Sí. Menjaré una mica de pa amb formatge.
-Quin formatge li ve de gust?
-Eee...l’Emmental, estimat Watson.
