(Llegeixi’s ràpid)
(Vull dir…que si jo personalment ara t’estigués explicant aquesta història te l’estaria narrant bastant ràpida. D’això jo en dic literatura efímera, tant per la forma com pel contingut. Veureu, aquest conte és entretingut, delirant i fins i tot podría arribar a semblar-vos divertit, però no us enganyaré, no és que tingui massa sentit. Per això insisteixo en què s’ha de llegir una mica lleuger, ja que és una història ràpida i fàcilment assimilable. Com si us l’estigués explicant un locutor de radio d’algun programa d’humor o, encara millor, un locutor de futbol.)
Hi havia una vegada, en una època no gaire llunyana i en un lloc bastant proper, un rei que es deia Inditex III “el desfibril·lador”. Inditex era fill de Massimo Dutti, que no va regnar perquè al seu país hi havien instaurat una república. Inditex III va recuperar el tron quan va guanyar la guerra de la lycra. La seva casa tenia un lema: “El rei sempre seu al seu tron”. I segurament no li faltava raó; pesava 130 Kg. Tenia una filla, la princesa Zara. També tenia dos fills bessons (és estrany; us heu fixat que en la història de les dinasties monàrquiques no n’hi ha gairebé mai, de bessons?). Els dos fills menors del rei es deien Pull i Bear. A Inditex li donaven suport les cases dels marquesos d’Oysho, per la línia més íntima i la dels barons Von Bershka, cosins del rei. També tenia el suport del papa Stradivarius XXXVI, a qui havia jurat fidelitat. Inditex III tenia un imperi molt gran, però les seves terres tocaven les de l’emperador Celio XIV “el poderós” i sempre tenien disputes. En aquells anys hi havia disputes per una terra de ningú que tots dos volien. Aquella terra era molt productiva perquè estava coberta de camps de cotó per tot arreu. Tots dos regnes volien tant sí com no el control d’aquella zona. I així van començar la que amb el temps s’ha anomenat la “Guerra del Cotó”.
Si hem enumerat els membres de la família d’Inditex, ara toca fer-ho amb els de la família de Celio el poderós. Celio era fill de NafNaf VIII “el desmembrador”, que havia mort en la batalla de Denim. La seva casa també tenia un lema: “S’acosta…massa”. Per aquelles casualitats de la vida tenia els mateixos fills que Inditex III. Una filla, la princesa Pimkie i dos fills bessons, a qui va anomenar Jack i Jones. Celio tenia el suport dels comtes d’H i M per part de pare i dels ducs de Primark per part de mare. També rebia el suport de l’arquebisbe d’Springfield, a qui havia promès ser el cap de l’església dels 21 botons si l’ajudava amb la Guerra del Cotó.
La guerra feia alguns anys que durava i s’havia quedat encallada en un punt de brutalitat demencial. Cada dia els dos bàndols perdien molts efectius en batalles sanguinaries que no resolien res. Però hi havia algú que se’n beneficiava. Hi havia un home que estava entre els dos costats de la lluita, però que només tenia un objectiu: guanyar la guerra i quedar-se amb totes les terres. Ell era un burgès que venia armes als dos bàndols i a més feia d’agent doble. Enganyava els homes dels dos reis i teixia estratègies complicadíssimes per aconseguir que les pèrdues dels dos monarques fóssin descomunals i així anar guanyant terreny ell. Es deia Lord Mango. Era el primer ministre de la Republica Independent del Cotó. Per sobre seu només hi havia un home, en aquella terra tant disputada per Celio i Inditex. Emidio Tucci, el president de la república, que s’havia guanyat la confiança del poble amb els anys, però políticament estava mort, ja que diferents afers extraoficials havien desgastat la seva imatge, a part d’una pèssima gestió econòmica que la gent rebutjava. En aquells temps, Lord Mango tenia una clara imatge de vencedor a les properes eleccions.
Lord Mango va aconseguir tant en tant poc temps, que la guerra aviat es va desencallar. Lord Mango va sortir victoriós d’aquella gesta. Va fer assassinar Emidio Tucci pels seus seqüaços i així va esdevenir el màxim mandatari d’aquell territori tant productiu. Inditex va morir d’un atac de cor després d’ingerir grans quantitats de menjar en un banquet organitzat per celebrar que havia guanyat una batalla. Celio el poderós va morir a la guillotina quan Lord Mango el va fer decapitar, juntament amb els ducs de Primark i els comtes d’H i M. Els prínceps Jack i Jones i Pull i Bear van morir uns a les mans dels altres en una batalla quan es van clavar les espases al mateix temps, Jack amb Pull i Jones amb Bear. Les princeses Pimkie i Zara es van casar després de renunciar a la seva part del regne, tot i que uns anys més tard es van afiliar a una secta autodestructiva i es van fer l’harakiri juntes. La casa d’Oysho va desaparèixer, arruïnada, sense el suport del rei Inditex. Els Von Bershka van morir en un assalt a casa seva perpetrat pels sicaris de Lord Mango. L’arquebisbe d’Springfield va ser trobat penjat a la seva cambra una nit amb una nota que deia “sense el membre de Celio el Poderós la vida no té sentit”. El papa Stradivarius XXXVI va morir enverinat pels seus cardenals en una lluita indomable pel poder de l’església. L’únic que va quedar viu va ser el pare d’Inditex, Massimo Dutti, que amb els ulls brillants aixecava els braços i la vista cap al cel mentre saltava i clamava “Visca!! Aquesta és la meva!! Per fi seré rei!!”. Però no va poder regnar perquè Lord Mango va tornar a instaurar una república.
